El potencial transformador del temps de migdia
Article escrit per Jordi Masjuan, inclòs a la revista de final de curs 24/25
La filosofia neix de la capacitat humana per meravellar-se. Plató, a la seva obra Teetet ja en parlava dient que “Meravellar-se és el sentiment filosòfic per excel·lència. La filosofia no té altre origen”. Més tard va ser Aristòtil, al seu llibre Metafísica (Llibre 1r) qui afegia que “És pel fet de meravellar-se que els homes (i les dones) comencen a filosofar”.
Aquesta reflexió inicial ens porta a un primer diagnòstic: el procés d’atròfia de la nostra capacitat inherent per pensar de manera independent, per sorprendre. Algunes causes en infants i joves les trobem en la hiperestimulació -materialitzada en l’ús compulsiu de les xarxes socials i les pantalles- o en la recent apropiació del pensament col·lectiu per part d’una minoria, com planteja la irrupció de la intel·ligència artificial. Tot això i molt més posa en risc la nostra capacitat d’exercir el pensament crític i lliure i per tant de canviar les realitats més assentades, per nocives que siguin a llarg termini.
La societat moderna abdica del concepte de pensar per pensar, tan arrelat a la filosofia i ho confia tot a la tecnologia, als resultats, a la productivitat i al lucre.
La reflexió col·lectiva és perillosa perquè com diu el filòsof Sven Brinkmann “ens porta a qüestionar realitats que semblen impossibles de canviar”.
Contraposat a aquesta realitat hi trobem un espai amb un gran poder transformador. Un espai complementari a l’escola i que beu precisament d’aquesta, per continuar amb la seva tasca educativa des d’una perspectiva metodològicament menys estructurada. El lleure educatiu, i per extensió el temps de migdia ha esdevingut un complement a l’educació formal que aporta a infants i joves els valors inherents als orígens del que som com a col·lectiu: la solidaritat, el respecte, la diversitat, la lluita contra l’aïllament social, la desigualtat o la salut mental. Una nova oportunitat pedagògica en un espai disruptiu basada en la interculturalitat, la solidaritat i el pensament crític que permet als infants cooperar per formular preguntes i buscar respostes, per construir junts i juntes un món millor sense les limitacions dels convencionalismes que ens han dut a l’atzucac on ens trobem. La reflexió col·lectiva és perillosa perquè com diu el filòsof Sven Brinkmann “ens porta a qüestionar realitats que semblen impossibles de canviar”.
Els infants conviuen a diari amb la injustícia, dins la comunitat i en els seus entorns familiars. Des del temps de migdia ens hem implicat en els casos més d’actualitat que generen situacions de vulnerabilitat per infants i joves i en totes les conseqüències que aquests i altres fets generen en el seu benestar. Lluny d’aïllar-los d’aquesta realitat, l’educador/a ha d’acompanyar-los en un procés de reflexió crítica, de fraternitat i empatia. Construir els valors que ens han de fer millors com a societat i fer-ho amb aquells i aquelles a qui correspondrà la responsabilitat de pensar una manera diferent de mesurar el benestar de les persones, superant mètriques buides com la producció, els beneficis o les xifres econòmiques grandiloquents.
El sentiment col·lectiu i el rol del lleure dins aquests entorns més propers, a cada barri, a cada poble, no només té un efecte igualador essencial sinó que si n’aprofitem tot el seu potencial, té sens dubte un efecte transformador que és avui més necessari que mai. I ho comprovem a diari a cada cuina, amb el vincle amb cada agricultor i ramader, a cada pati de cada centre educatiu dels que ens feu confiança. Els valors d’aquests espais comunitaris; la cooperació, el treball en xarxa, la sostenibilitat o les cures poden ser la resposta a moltes de les preguntes que sorgeixen conforme es donen nous i vells fenòmens, cada dia amb més intensitat, com el mercantilisme, els nous fluxos migratoris o l’individualisme galopant que creix dins la societat actual.
És per això que treballem als migdies des de la ramaderia intensiva a l’escalfament global passant per la cooperació, la creativitat o el maltractament dels oceans. Una visió més holística i menys aïllada.
I per encarar aquests reptes, el que proposa el lleure educatiu és un nou paradigma de l’educació no formal del segle XXI: el pensament sistèmic. Un model que explica la realitat considerant que els sistemes no tenen sentit si no entenem les correlacions que s’hi donen. És per això que treballem als migdies des de la ramaderia intensiva a l’escalfament global passant per la cooperació, la creativitat o el maltractament dels oceans. Una visió més holística i menys aïllada. Daniella Meadows diu al seu llibre Pensar en sistemes que “Veure només les parts no ens ajuda a entendre el comportament del conjunt”.
I per poder imaginar junts i juntes futurs desitjables necessitem entendre com s’interconnecten tots els agents que participen de la vida. I l’espai migdia ha de fer-ho de manera dinàmica, lúdica i compromesa. Connectant amb la pagesia, amb els moviments socials, ambientals i comunitaris donem eines per entendre l’impacte de cada decisió i per reafirmar-nos en que canviar el món és possible des dels menjadors escolars. N’estem convençuts i convençudes. També des de les universitats, les cooperatives, des de les associacions i els col·lectius veïnals, des dels grups de consum i des de totes les formes d’activisme. El canvi sempre floreix de baix a dalt. Necessitem pensar a llarg termini -des de les administracions, des de l’escola o les organitzacions- per tal que el mediambient, la justícia social o la sobirania alimentària formin part d’aquest joc infinit que no es juga per guanyar, sinó simplement pel fet de seguir-hi jugant. La visió curtterminista és enemiga de les coses realment importants.
Les noves competències del segle XXI són menys cognitives i més properes a l’empatia, la solidaritat i la sostenibilitat. I l’educació ha d’ajudar a comprendre però també -i sobretot- a actuar per dibuixar nous imaginaris. Metodologies -complementàries a la tasca que es fa des de l’escola- enfocades a resoldre problemes, però que també està provat que milloren el rendiment acadèmic. Aquest curs, reflexionant amb els infants sobre la nostra llengua, les nostres tradicions, sobre el malbaratament alimentari, el canvi climàtic o altres conceptes vinculats al pensament crític hem fet xarxa i hem entrat en contacte amb la comunitat educativa en el seu sentit més ampli.
Hem treballat la salut i els hàbits, la importància del que mengem però també de com es produeix l’aliment que arriba a taula, hem descobert les claus d’una alimentació saludable i sostenible i la seva interconnexió amb els ecosistemes. Hem rigut, hem ballat, hem compartit i hem après, sobretot hem après moltíssim. Noves situacions d’aprenentatge amb un enorme potencial per explorar, límits i hàbits que s’integren gràcies a un acompanyament qualitatiu que busca assolir la millor versió de cada infant de manera individual però també en la seva interacció amb el col·lectiu. Hem fet comunitat.
Explicar-nos i treballar des de la vocació, des del perquè i no només des del què i el com. Així és com connectarem els punts i construirem un relat rodó i compartit. Volem seguir transformant, perquè a Valors ens creiem una missió feta empresa, i perquè creiem que aquest propòsit connecta amb totes les famílies, equips educatius i amb la resta de persones meravelloses amb qui tenim el privilegi de compartir el dia a dia.
Treballar per projectes, amb una visió a llarg termini i amb un perquè, tal com ho fem al temps de migdia de les desenes d’escoles on treballem a diari implica un salt qualitatiu de l’educació no formal, d’allò que entenem com a lleure educatiu de qualitat. Un nou espai que volem dotar cada cop de més contingut que contribueixi amb el nostre granet de sorra a consolidar amb tots i totes una nova escola i una nova societat. Perquè tal com deia Miquel Martí i Pol, “tot està per fer i tot és possible”.
